No sé com començar a omplir un espai en blanc quan som incapaç de triar-ne només un d´entre tots els records que me deixàres.
Ara hauré d`apendre a viure sense tu, ja no tendré motius ni excuses per voltar i no anar enlloc o per fer un cafè a una terrassa un migdia gelat d`hivern.
A n´Akiles, amic, company i un membre de la família.
Mitja dotzena de pilotes velles, rovegades, romanen damunt un llitet buit, vora una cadena amb la que no passejar a ningú. Ja no hi ha qui m`escalfi els peus els vespres, qui em desperti a llepades els dematins o em recordi que ja duc una estona llarga davant l`ordenador i toca sortir un poc al carrer,
Te vaig ensenyar a donar la maneta, a seure, a portar i jugar a la pilota, a fer-te l`adormit, coses que no valen res al costat del que m`ensenyàres tu a jo: el ser agraït, a estimar de manera incondicional i a donar sense esperar res a canvi.
Hi ha un buit al meu cor i molt espai al sofà que compartíem.
Estimar-te ha estat massa fàcil.
Hi ha un buit al meu cor i molt espai al sofà que compartíem.
Estimar-te ha estat massa fàcil.
A n´Akiles, amic, company i un membre de la família.



